DIUMENGE DISSET DE JULIOL,del 2005!!!
Ei,pipol!!!
Va ser aquest diumenge disset de juliol,que llevant-me igual com si anés a
treballar,cap allà les set del matí.Que el cos demanant-me de genolls que no
em llevés,finalment al segon avís del despertador,estant i sabent més o
menys perquè sonava tan d'hora siguent diumenge.Que finalment m'he llevat.
Ja amb el culot i la samarreta he agafat la bici de carretera per anar a la
Garriga per trobar el Ricard i anar cap al Brull.
Total,deixant apunt les bicis,he vist que la meva no estava massa bé de
l'última bicicletada Granollers-Montserrat.On resant perquè les rodes
aguantessin fins adalt,ha sigut arribant a Aiguafreda que hem deixat la C-17
per fer un port de muntanya.Que no sabia què era,però que ho he acabat
descobrint.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
I quina pujada més llarga,la òstia!!
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
El Ricard el molt "puta" sapiguent lo de la pujada,ha anat amb la bici de
muntanya amb el plat mitjà i el pinyó gran.
Que jo tenint-lo més gran degut a
les rodes,he tingut de baixar més d'una vegada de la bici i continuar a
peu,perquè ja no podia més.
Fins que quedaven cinc-cents metres,que ja amb el Ricard havíem quedat
adalt.
Ha sigut quan ha passat el pitjor.
Se m'ha punxat la roda de darrera.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
Així que canviant la càmera ,m'he posat a posar un pegat al forat de la
càmera.On passant un cotxe de policia els he demanat pel poste més
proper.
Quan m'han dit a dos kilòmetres més avall en tenia un.
Quan el Brull estava a cinc cents metres amunt.No pensant-m'ho ni dues vegades,que tornant a col-locar la càmera reparada i
fent el camí a peu.Finalment arribant i trobant el Ricard.
Que veient-ho impossible de reparar,m'ha dit que anava a buscar el cotxe.
Ja recuperat i amb aquell sol,m'he posat a l'ombra per esperar el
Ricard.
Hora i pico,perquè poder portàvem trenta kilòmetres.On carregant la
bici al cotxe,hem tornant a casa per dinar.
Ja cap a la tarda he volgut revisar la bici,on m'he adonat que s'havia
reparat la punxada.
Explicant-li el prodigi al Ricard i que no calia que
em portés fins a casa.Ha sigut agafant la bici altre vegada,que fins a ben
bé sis-cents metres de casa,que se m'ha rebentat la roda de davant.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!!
Fent el camí a peu cap a casa,la sorpresa ha sigut que havia vingut la
família i jo sense ser-hi.Quina putada!!
PD:Aquest dilluns tenia hora amb la Alícia perquè em tragués la barba.On ara
me l'ha aplaçat per dimecres vinent,per pujar a l'Aneto sense pèls.
Ja que he estat entretingut amb un cotxe!!
Sort!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada